Dimecres 3 de juny. Em toca participar en un debat sobre la cultura a les institucions europees, en el marc de la campanya electoral. Poc públic. Realment, la cosa no engresca i ens ho hauríem de fer mirar. ICV-EUiA fa un canvi de darrera hora i en lloc del ponent previst hi assisteix en Pep Altayó, responsable de cultura del partit. Amb en Pep ens coneixem de fa una pila d'anys. Hem coincidit en debats, tertúlies, dinars, fins i tot a la Junta de Govern de l'IInstitut del Teatre i a la Comissió de la Dignitat. Resultat? Doncs que amb una hora de temps per preparar-se la intervenció, va agafar el discurs estàndard i el va adaptar a les europees. Ell va anar a la seva i jo a la meva. Vanessa Farré, la representant de CiU (del secretariat de cultura), en canvi, sí que em va buscar el cos a cos. El que passa és que ho va fer amb la qüestió de la directiva del foc, aquella que semblava que podia posar en perill determinades festes populars catalanes, i no em va enxampar. No per mèrit meu, sinó per mèrit dels companys de Govern, que m'havien posat al cas del punt en el que es trobava el tema, i vaig poder explicar fins i tot (no hi havia res secret) el contingut de la reunió que van mantenir el passat 22 de maig a la seu del Ministerio de Industria y Comercio. Felicitats, gent del CPCPTC!
La qüestió del català a Europa ens va ocupar bona part del temps. Els ho vaig dir ben clar, als ponents de PSC i PP: ens acuseu de parlar sempre del mateix, però sou vosaltres qui ens obligueu a fer-ho. Es van sentir coses molt curioses: la representant del PSC, Sandra Ramos, mantenia que perquè el Maltès fos oficial Malta havia hagut de renunciar a l'Anglès, com va fer Irlanda per incorporar el Gaèlic. Ho vaig dir en el debat i ho repeteixo aquí: no hi ha cap disposició legal ni normativa que reguli la qüestió de les llengües oficials a les institucions comunitàries. Només hi ha un procés d'admissió de nous estats membres, que comporta l'increment de la llista de llengües oficials. Ningú no ha de renunciar a res. Només cal mirar d'actualitzar la llista. Per poder-ho fer, això sí, cal especificar que la llengua que proposes és oficial, no cooficial en alguns territoris, com defensa l'estat espanyol. Podrien, fins i tot, considerar el català, el gallec i el basc llengües oficials a l'Administració de l'Estat, i amb això n'hi hauria prou. Podrien fer moltes coses i no les fan, malgrat que la Sandra Ramos defensés el contrari l'altre dia. Irlanda va incloure el Gaèlic aprofitant que ostentava la presidència de torn de la UE. Aviat li tocarà a Espanya? Faran alguna cosa? S'admeten apostes...
Del PP em nego a parlar-ne. I això que el seu representant, Julio Añoveros, és infinitament més civilitzat que Vidal-Quadras. Però quan algú et diu que per fer cultura cal tenir abans la panxa plena, no crec que calgui molestar-se a parlar-ne...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada