AVERGONYIT

Sí, estic avergonyit. I molt. Resulta que a l'últim post que vaig penjar -i que podeu veure aquí a sota mateix- hi parlava d'"aquest dissabte", convençut que la referència no es prestaria a confusió. Que el bloc s'actualitzaria tan continuadament que no calia ni que li posés data al dia en qüestió. Ara, en canvi, d'això ja en fa tres setmanes, i qualsevol que ho llegeixi pot pensar-se que em refereixo al segon dissabte d'agost. Un desastre!

Un desastre agreujat pel fet que, des de fa uns quants minuts, començo a sentir-me pressionat. Resulta que hi ha, sobretot, un culpable que jo hagi obert aquest bloc: el bon amic Quico Sallés, o, com diria en Joan Ballana, "l'home del canguro". Ell em va burxar fins aconseguir que fes el pas, i ara és ell qui l'ha fet. Molt més pressionat que no pas jo, mogut pel que ell mateix en diu "pressió popular", acaba d'estrenar bloc. I ja sé què vindrà a partir d'ara: a les seves habituals queixes perquè no actualitzo prou, s'hi afegiran els "jo hi escric cada setmana" (o cada dia, ves a saber), "has vist el meu últim post?", i altres galindaines per l'estil. Resumint: que només tinc dues alternatives, o posar-me les piles o posar-me taps a les orelles. Gràcies, Quico! Eternament agraït.