ESQUERRA O ERC?

Intentaré ser concís: d'entrada, se me'n refot quin sigui el logo que el partit acabi adoptant després del Congrés de l'1 d'octubre. No sóc cap expert en imatge, i per tant deixo el tema en mans dels professionals. Només vull fer tres comentaris:

.

- Algunes de les coses que he llegit aquests dies a la premsa no coincideixen en absolut amb el que se'm va explicar a mi, com a militant, quan l'any 2006 se'ns va informar del canvi de logo; sobretot, allò de la "patrimonialització de l'espai ideològic de l'esquerra catalana". Tot i que aquest sí que era un objectiu ideològic (fallit, és cert), no intervenia en el canvi d'imatge, que estava fonamentat sobretot -a banda del tema dels PP.CC.- en dues potes: d'una banda, una operació de màrqueting, de modernitat tipogràfica; de l'altra, una intenció de "normalitzar" visualment el que ja ho estava socialment: si la gent, quan parlava de nosaltres, es referia a "Esquerra"- ha estat així des de molt abans del 2006, no ens enganyem- ho traslladàvem al logo i llestos. Un dels fets que reforça aquest plantejament és que la persona directament responsable del canvi, l'aleshores Secretari Nacional d'Imatge i Comunicació, i per tant, segons aquestes argumentacions, l'ideòleg màxim de la "maniobra esquerranosa", es deia -es diu- Uriel Bertran. Sense comentaris.

.

- Esquerra (o ERC, com vulgueu) té una debilitat que l'afecta de manera superior a cap altre partit català. I per partida doble: d'una banda, tothom es veu amb ànims d'exigir (no d'opinar, que seria el normal) què hem de dir, què hem de fer, què hem de pensar. I de l'altra, el partit és excessivament permeable a aquesta influència exterior. Està bé saber què vol la societat; el que ja no és tan normal és que gent que no és militant, que no ho serà mai, i que ni tan sols ens vota ni ens votarà mai, acabi decidint el que hem de fer. I ara, com que des de fora s'ha dit i repetit tant que hem abandonat els nostres ideals republicans i nacionals, cal canviar de logo. Tremolo només de pensar què passarà el dia que un corrent ampli d'opinió digui que la militància d'Esquerra Republicana de Catalunya és covarda perquè no gosa saltar des del capdamunt de les torres de Puig i Cadafalch per demostrar el seu independentisme...

.

- I per acabar, una cosa que no he entès mai: com és que ningú no diu res de CDC i UDC, que fa dècades que amaguen les seves sigles sota el logo de CiU? Perquè a banda d'algun Consell Nacional esporàdic, només recordo haver-ne vist les sigles completes quan es parla del "Cas Palau" o del "Cas Turisme", per exemple. Què passa, que ja no són ni demòcrates ni nacionalistes?

.

Siguem seriosos, si us plau...