dissabte, 13 de juny del 2009

UNA SETMANA MÉS TARD

No, no és que, com algun malpensat m'ha suggerit, els resultats d'Esquerra a les europees m'hagin fet fer marxa enrere en la voluntat, exposada fa uns dies, de penjar al blog una mena de diari de la jornada electoral. És, ras i curt, que no hi va haver prou teca per escriure, no ja un diari, sinó una simple mitja pàgina. Hores i hores d'avorriment i de fer petar la xerrada amb els membres de les meses electorals. En definitiva, una jornada sense història. Tot el contrari -almenys a títol individual- que la setmana que ara s'acaba: tantes històries que m'han impedit recuperar el blog fins avui. Som-hi, doncs.

Els nostres resultats? Doncs què voleu que us digui? A mi no em desagraden. Parlar de pèrdua de vots en un context abstencionista com el de diumenge passat no té cap sentit, i tot i que és inevitable comparar conteses electorals iguals, no podem obviar que des de les anteriors han passat 5 anys, i que en aquests cinc anys han succeït moltes coses. I Esquerra no n'ha estat una excepció, sinó tot el contrari. I si després de tots els "tsunamis" interns resulta que de les eleccions espanyoles fins ara passem del 7'86% al 9'21%, haurem de concloure que no només hem revalidat l'escó en unes eleccions d'estructura especialment complicada per als partits nacionals, sinó que seguim remuntant posicions en relació a uns temps difícils que encara tenim molt propers.

Pel que fa a Vic, aquesta reflexió esdevé més evident encara. Fixeu-vos-hi, si no:

Eleccions Municipals 2007 : 10,00%
Eleccions espanyoles 2008 : 12,94%
Eleccions europees 2009 : 16,56%

No crec que calgui afegir-hi gaire cosa més. Només que hem comptat amb un molt bon candidat, i per tant una bona part del mèrit li correspon a ell i el seu equip. Dit en altres paraules: podem ser optimistes, però tenim prohibit adormir-nos. Com es diu vulgarment, cal que ens posem les piles. Com cal que se les posin tots els partits, a nivell nacional, per analitzar i reaccionar davant de l'abstenció. Ja sé que tothom s'hi ha mostrat preocupat, però l'experiència ens diu que, en aquest tema, es parla molt i es fa molt poc. Si no volem més desafecció de la ciutadania envers la política, potser que deixem de mirar-nos el melic i hi fem alguna cosa...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

mare de deu! ara si que veig que a ERC viviu fora de la realitat. Tu creus que amb les tres dades que dones dels ultims resultats a Vic dcemostres que ERC està forta? Camineu cap al desastre i sembla que no us n'adoneu. Es ben cert que la politica encega.

Josep M. Diéguez ha dit...

I tant si encega! Algú decideix que un partit "camina cap el desastre" i ja li pots argumentar el que sigui, que no el treus d'aquí...