dimarts, 13 d’octubre del 2009

LLEI DE LA MEMÒRIA: TENÍEM RAÓ!


"Evidentement no és el mateix el reconeixement que la nul·litat".


"La Llei de Memòria Històrica no permet la nul·litat del judici malgrat la petició del Govern de la Generalitat".


Traduïdes, dues de les perles que ha deixat anar la vicepresidenta espanyola De la Vega. Qui ningú s'escandalitzi, si us plau. Aquesta dona té tota la raó. És de fet, el que sempre hem dit des d'Esquerra. És el mateix que argumentava el grup que va treballar colze a colze amb el diputat Joan Tardà, i que incloïa experts de la Sectorial de Cultura. És el que han clamat als quatre vents les associacions de víctimes del franquisme. El nyap de llei que el govern espanyol es va treure de la màniga, i que alguns membres del govern català-oi, senyor Saura?- pretenen fer passar per molt més del que és, no permet la nul·litat dels judicis franquistes, ja que els declara "il·legítims", però no "il·legals". M'encantaria equivocar-me i haver-me d'empassar aquestes paraules, però em temo que no serà així, que els jutges dictaminaran ni més ni mensy que el que diu la senyora De la Vega. Per molt que s'esgargamellin alguns que no van fer la feina quan tocava, la realitat és la que és. No ens cal que ningú "repari l'honor" del nostre president assassinat, ja que no l'ha perdut mai. Però sí que exigim que la llei restitueixi la seva memòria, així com la dels milers de represaliats pel franquisme. Ara com ara, però, el més calent és a l'aigüera. Moltes gràcies per no res!

DETINGUTS... PER REUNIR-SE!

Arnaldo Otegi, Rafa Díez Usabiaga i com a mínim tres persones més, han estat detinguts aquesta tarda a la seu del sindicat LAB a Donosti., que ara mateix està essent escorcollada. L'acusació, intentar recompondre la direcció d'un partit polític, Batasuna en aquest cas. A banda d'aquest fet, ja de per si demencial, tothom sap que Díez Usabiaga i Arnaldo Otegi representen el sector més dialogant de l'esquerra abertzale.

I després ens sorprenem que els irriti una simple consulta popular!






dissabte, 10 d’octubre del 2009

DE 10 EN 10, 570

Quan escrius alguna cosa -sobretot en un bloc- si no és una qüestió de teràpia personal el que busques és que et llegeixi quanta més gent millor. El passat mes de juny escrivia un post en el que em mostrava sorprès d'haver arribat, en els poc menys de 2 mesos que feia que utilitzava un comptador, a les 500 visites. Després, el comptador se'm va espatllar, i el passat 10 d'agost n'hi vaig posar un de nou. Avui som a 10 d'octubre. Quan he obert l'ordinador el comptador marcava exactament 1140. És a dir, 570 visites per mes. Abans no tenia facebook, ara sí, i l'utilitzo per publicitar-hi les entrades al bloc. Segurament això deu tenir a veure amb l'increment, però el cas és que estic desconcertat. És evident que aquells 250 per mes que em sorprenien el juny no eren, ni de bon tros, el número considerable que em semblava a mi, però he de confessar que tampoc no tinc ni idea del que poden representar els 570: considerable, poc, molt poc, ínfim? En tot cas, si una cosa tinc clara és que mentre hi hagi una sola persona que hi entri -i que no sigui jo, òbviament- seguiré barallant-me amb el post. I sobretot, com ja deia el mes de juny... moltes gràcies!
Afegeix una imatge

dijous, 8 d’octubre del 2009

CONSELL DE CIUTAT DE VIC

I per acabar d'arrodonir la jornada d'ahir, la torna: l'Ajuntament de Vic aprova la constitució del Consell de Ciutat, on hi ha representants d'entitats i persones a títol individual, i que és, segons el Reglament que el regula, el màxim òrgan de consulta i participació, amb el desig de crear dinàmiques i processos de reflexió, coordinació i consens, que portin a innovar i a fer més permeables les diverses aportacions de la ciutadania en la construcció de la Ciutat, tant en la vessant humana com estructural i funcional.

Consulta, participació, aportacions de la ciutadania... diu que el Consell de Ciutat ha d'entomar temes d'actualitat, debatre'ls i fer aportacions al respecte. Pregunta: la consulta popular per la independència, com va dir algú ahir mateix en la constitució de "Vic decideix", no podria esdevenir un dels primers temes en ser-hi valorat?

Ah, per cert... jo en formo part, del nou organisme. Moltes gràcies a tota la gent que ha pensat en mi. Procurarem estar a l'alçada, que no serà fàcil...

dimecres, 7 d’octubre del 2009

JORNADA HISTÒRICA A VIC. CAPÍTOL 2: "VIC DECIDEIX" ES POSA EN MARXA


Quan d'aquí a un temps recordem com va anar de bé la jornada de la consulta popular a Vic, la conversa començarà sempre amb una data: 07.10.2009. Fa menys de dues hores que s'ha acabat la reunió de constitució de la xarxa "Vic decideix", que ha de coordinar tot el procés. A la mesa, el portaveu d'"Osona decideix", Jeroni Vinyet; el coordinador de "Vic decideix", Lluís Casellas -aviat triarem també portaveu-; i Alfons López Tena, un dels cervells pensants a nivell nacional.
Dues conclusions, per no estendre'm massa. En primer lloc, els objectius mínims: un 50% de participació i un 55% de vots afirmatius. I per què aquestes xifres? Molt senzill: són les condicions que va posar la UE a Montenegro per esdevenir independent. Si volem tenir ressò internacional, aquest és un gran argument. En segon lloc, i degut a un seguit de circumstàncies que farien massa llarg el post, una certesa, segons López Tena: arreu del territori, el punt on es considera que es compta, a hores d'ara, amb les millors condicions per fer-hi la consulta és... Osona i, evidentment, Vic.
Fins ara, tot ha estat teoria. A partir d'ara, el país mirarà cap aquí. No el podem defraudar.

JORNADA HISTÒRICA A VIC. CAPÍTOL 1: MOCIÓ APROVADA


Aquest és un dels posts més curts que hauré escrit mai, perquè la importància del que s’ha votat avui resideix en el que passarà a partir d’ara. Si la consulta per la independència esdevé un èxit a Vic, que ho serà, haurem fet un salt qualitatiu del que se’n beneficiarà tot el país.

Felicitats, electes municipals! Heu estat a l’alçada (la majoria). Felicitats, ciutadanes i ciutadans! Ha arribat la vostra hora.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

PREMIS NACIONALS DE CULTURA 2009

Ahir, 3 d'octubre, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va lliurar els Premis Nacionals de Cultura 2009, esdeveniment que enguany ha passat a formar part de les responsabilitats del nou organisme. L'acte va tenir lloc a l'Auditori Enric Granados de Lleida. Resumint, va ser un èxit. Com que els mitjans ja se'n faran el degut ressò, em limitaré a comentar tres aspectes que no seran, segur, els que més sovintejaran a les cròniques.

1.- La diversitat de persones, trajectòries i ideologies premiades:

Mentre les i els guardonats desfilaven per l'escenari, no podia evitar -suposo que com tothom- un major o menor grau d'empatia envers cadascun d'ells, la seva obra i el que representaven, tant a nivell humà com ideològic. Aquesta és justament una de les característiques més positives de tot plegat: no som una cultura monolítica, no som una societat planificada. La nostra diversitat és la nostra força.

2.- La pròpia denominació del guardó:

Es tracta dels "Premis Nacionals de Cultura", no dels "Premis de Cultura a Catalunya". Això permet que passin coses com la concessió, enguany, del "Premi Nacional a la difusió social de la llengua catalana" a Octavi Serret i la seva llibreria de Vall de Roures, a la comarca del Matarranya. És una via encara poc explotada, aquesta de la nació en el seu conjunt, però res no ens impedeix aprofundir-hi.

3.- L'organització:

No sortiran a les notícies, però són el cor de la festa. El nucli dur de l'acte. Com ja hem dit, el CoNCA s'ha responsabilitzat dels Premis i tot el que comporta la seva logística, des de la tria del jurat fins a l'acte final. Conselleres i consellers de l'organisme van lliurar físicament els premis. Cal que ens anem familiaritzant amb la feina del CoNCA, que ens el creguem, i per això és positiu que el visualitzem. Però hi ha un detall que no arribarà mai a l'opinió pública: allò que se'n diu "entre caixes". L'esplèndid grup de gent, sorgit de l'equip tècnic del CoNCA, que sota la coordinació de la Montse Majench treballa durant mesos per arribar al moment culminant, durant el qual segueixen controlant tots els detalls perquè la resta de mortals puguem gaudir d'actes com el d'ahir. Elles i ells també posen el seu granet de sorra, que en aquest cas és gairebé una duna, per la potenciació de la nostra cultura. Moltes gràcies!

FOTO: DETALL DEL VESTÍBUL DE L'AUDITORI ENRIC GRANADOS DE LLEIDA ABANS DE COMENÇAR L'ACTE