Demà, a les 20,30h, hi ha una concentració anti-Plataforma per Catalunya a la plaça Major de Vic. No sé qui l’ha convocada –m’ha arribat via xarxes socials- i per tant no puc preveure quin èxit tindrà. Jo hi aniré, per descomptat. Hi aniré, com penso anar, participar, i implicar-me fins on pugui, en totes i cadascuna d’aquelles actuacions encaminades a deixar clar que Vic és una ciutat solidària, receptora, integradora i, per descomptat, gens racista ni xenòfoba. Ja m’ha passat algun cop –per sort no gaires, només un parell- que gent de fora de Vic em relacioni directament la Ciutat amb el racisme i l’extrema dreta. I que ho facin de bona fe, convençuts que això és així.
I això no és així. La immensa majoria de Vic, 40.000 contra 3.000 en números rodons, no els ha votat. Només han pujat 146 vots, i la llei de les cues absurdes –la llei d’Hondt- fa que amb això en tinguin prou per sumar un regidor més, quan la CUP, amb 450 vots més, es queda igual. En petit comitè Anglada reconeix que ha fracassat, que aspirava a l’empat tècnic amb CiU. Afegim-hi, a més, que l’estat espanyol, com sempre, va 10 anys endarrerit en relació a Europa: la immigració hi va arribar 10 anys més tard; l’extrema dreta hi ha aparegut 10 anys més tard; i l’extrema dreta hi baixarà 10 anys més tard, fent el mateix recorregut que ha fet a països com ara Àustria, antic referent de PxC. Ja sé que fa un mes també ho dèiem, però no veig Anglada tornant a pujar d’aquí a 4 anys. De fet, no crec que s’hi vegi ni ell. Almenys a Vic.
No estic cridant a la resignació, que ningú no es confongui. Només estic intentant posar el fenomen al seu lloc. El que passa és que el seu lloc, en aquests moments, és entre nosaltres. El xarampió, un cop l’has passat, no t’emprenya mai més, però mentre el passes... recoi com cou! El que cal, per tant, és escurçar els terminis de guariment de la malaltia. I per començar, com en qualsevol malaltia, cal trobar el millor tractament possible. I aquí és on no podem fallar.
Tinc la impressió que fins ara no l’hem acabat d’ensopegar, el tractament. Primer vàrem fer veure que el virus no existia, i el virus va créixer. Després el vàrem combatre, però només parcialment. Està molt bé el pla de barris, i al Remei s’hi ha fet molta feina, no és cert que sense èxit: al Remei i l’Estadi, Anglada ha empitjorat els seus resultats. Una altra cosa és que com que els altres també ho han fet, no només no es noti sinó que fins i tot sembli que hi ha guanyat. Però és clar que no n’hi ha prou amb el pla de barris, ni amb totes les altres actuacions que es puguin dur a terme.
El problema és de discurs. De l’enfocament del discurs anti-Anglada, vaja. No m’agradaria que el que diré ara s’interpretés com un indici de menyspreu a la immigració. Res més lluny de la meva intenció. Però està clar que la defensa dels nouvinguts –que jo mateix he fet i faré sempre que calgui- no pot ser l’únic argument contra la PxC. I no ho pot ser no perquè generi rebuig en el receptor –ja he dit que no anava per aquí- sinó perquè a l’hora de parlar d’un personatge com el que estem parlant, aquesta mena de discurs, ja sigui fet des de plantejaments universalistes com des de plantejaments cristians, sempre serà fatalment limitat. I per què? Dons perquè Anglada no és només un anti-immigració. Ja he dit algun cop que si mai hi arriba a haver un corrent social anti-caçadors de bolets, Anglada muntarà un partit anti-caçadors de bolets. No, Anglada no és només racista, només xenòfob. Anglada és un fatxa, un repulsiu exemple de l’extrema dreta de tota la vida, un franquista camuflat, un anticatalanista declarat, encara que ara declari el contrari. Anglada és, per tots aquest motius i tots aquells que hi vulgueu afegir –fatxenderia personal, per exemple- un perill per a la convivència a la ciutat de Vic. No només –que també- perquè pot generar animadversió envers el vint-i-tants per cent de vigatanes i vigatans procedents de la immigració, sinó perquè el seu ADN li farà buscar sempre conflicte amb la joventut, amb els agnòstics, amb els homosexuals, amb els pobres, amb les dones, amb la gent que busca maneres alternatives de viure, models alternatius de convivència, de família, de feina, d’oci... Anglada (perdoneu la repetició del nom, però és evident que a Vic PxC és Anglada), entrarà sempre en confrontació amb tot allò que va ser menystingut, rebutjat o directament perseguit sota el règim del Caudillo. Els franquistes creien viure a la reserva espiritual d’Occident, i Anglada encara hi aspira. No és cert que vulgui que siguin primer els de casa. El que vol, és que el primer sigui la “seva” casa. No és cert que Anglada defensi la identitat catalana. El que vol és una identitat catalana endreçada, folklòrica, submisa com la volia el Generalísimo.
Resumint: Anglada no és una amenaça per a la immigració. Anglada és una amenaça per a Vic. Una amenaça global. I Vic li ha de respondre d’una manera global. Per començar, demà tothom a plaça. I a partir de demà, a respondre. A respondre a les mentides, als rumors, a les actituds dictatorials, a respondre a la mala educació. Perquè som més i tenim la raó. Perquè som una ciutat sencera, que n’està farta que la confonguin amb allò contra el que sempre ha lluitat. I a l’hora de respondre no s’hi valen desercions, no s’hi valen ni tan sols vacil•lacions. Contra el fosc i espanyolista, clar i català.
I per acabar, una petició que pot semblar en conya, però no ho és. A la gent de l’APM. Veniu a uns quants plens de l’ajuntament de Vic, si us plau. Veniu, graveu-lo, i incorporeu-lo al programa. Hem de fer caure moltes benes de molts ulls, i aquesta seria una magnífica manera.
De moment, demà, tothom a plaça.
